Enviat per: annasoliguer | Setembre 4, 2008

FOOD & BEVERAGE: AGRICULTURA INNOVADORA

Gràcies a Vandana Shiva i el seu formidable llibre Collita Robada, he descobert que la veritable innovació als aliments, rau en la naturalesa i en lo natural. Vandana ens introdueix a l’apassionant món de la Sobirania Alimentària. Ens explica com les multinacionals de la indústria de l’alimentació, condueixen multitud d’agricultors de l’Índia al suïcidi i milers de dones a la prostitució.

Què com ho fan? Mitjançant la Propietat Intel·lectual. Creen patents sobre llavors per empobrir i arruïnar els agricultors. Aquests es suïciden ingerint el verí procedent dels mateixos pesticides que compren a aquestes multinacionals. La globalització ha transformat, mitjançant complexos tractats de lliure comerç, segles d’innovació col·lectiva d’agricultors i camperols, en agricultura industrial sota la idea que és necessari que es conreïn més aliments i es redueixi la gana. El resultat és que la població ha empobrit, existeix més gana i l’alimentació sana ha estat substituïda per agricultura industrial de base química, genètica i transgènica.

Tal perversió es fonamenta en l’Acord sobre Drets de Propietat Intel·lectual, relacionada amb l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i l’Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). Això significa patentar la vida natural sobre la qual èticament no tenen cap dret. Aquest acord, criminalitza les accions de guardar i compartir llavors de la pròpia collita per a futures sembres. Igualment, legalitza l’entrada i expansió, en països sencers, d’aliments modificats genèticament a baix preu i converteix en delictes, les accions que s’emprenen per protegir la diversitat biològica i cultural.

El totalitarisme alimentari controla tota la cadena de valor. Està demostrat que l’agricultura industrial i l’acuïcultura, consumeixen més recursos dels que produeixen. Existeix un estudi que compara els policultius tradicionals i els monocultius industrials. El resultat ens mostra com un sistema de policultius pot produir 100 unitats de menjar a partir de 5 unitats d’input, mentre que un sistema industrial requereix 300 unitats d’input per produir aquestes mateixes 100 unitats.

Durant els últims dies, alguns mitjans de comunicació, ens han informat sobre el desenvolupament de les reunions del G-8 i l’OMC. No s’ha arribat a un acord en la Ronda de Doha, entre altres coses, per les desavinences entre Índia i EUA però Pascal Lamy, President de l’OMC, ens adverteix que continuaran lluitan. L’avarícia i la cobdícia no tenen límits.

Mentre llegeixo el que diu Joan Caball, Coordinador Nacional de l’Unió de Pagesos de Catalunya, a El Periodico, em pregunto si la ciutadania és conscient de les seves advertències serioses i reals. Es refereix a la falta de respostes dels països rics davant de l’alerta global. Enfonsant els agricultors, robant collites, anul·lant el llegat generacional, omplint de transgènics i productes químics la nostra alimentació, arribarem a un caos pitjor que el del petroli. Podem viure sense petroli, encara que sembli impossible però no podem viure sense menjar. Anem cap a la tirania alimentària. Una lleugera esperança apareix a Facebook i Twitter fa poques hores quan Ernest Benach ens explica que ha rebut als de l’ILP (Iniciativa Legislativa Popular) Som el que Sembrem presentant firmes per a una llei contra els transgènics. Fa setmanes que vaig firmar. Us convido que us uniu. És més important del que us podeu imaginar.

Aquest és el problema central però les ramificacions s’estenen al sector turístic. Aquesta situació afecta proveïdors i consumidors de productes i serveis turístics. Algunes preguntes floten per la meva ment: Els agricultors europeus que es dediquen a la producció enològica veuran la seva saviesa transformada en brou genètic de baix pressuposat i pitjor qualitat? Què mengem i bevem quan comprem o ens allotgem en establiments que basen la seva oferta en una estratègia de preus? La solució està a les mans dels consumidors. Hem d’exercir el nostre dret a decidir que volem consumir, com i qui ho ha de produïr.

Vandana acaba dient-nos que la democràcia alimentària és el nou repte en temes de sostenibilitat ecològica i justícia social. A part d’escriure bons llibres, és una senyora fantàstica que pot posar a la solapa dels seus llibres que és Doctora en Física, Directora de la Fundació per a la Recerca Científica, Tecnològica i Ecològica i Premi Nóbel Alternativo (Right Livelihood Award).


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: