Enviat per: annasoliguer | Setembre 28, 2008

EMBODIMENT: Uniformes a l’empresa turística.

Quin dubte cap que a les empreses turístiques treballen alguns professionals i molts empleats. El que no ens queda tan clar és el que tenen en comú. Són persones. Cada una d’elles és un individu posseïdor d’un cos que li pertany. Dins d’aquest context i per entendre la realitat social i cultural del món de l’empresa, situem el cos dins de la reflexió social i antropològica com a nus d’estructura i acció. El cos de cada empleat entra en la fase d’Embodiment o Corporeïtat. Això significa que s’entén el cos com a generador de cultura, com camp de percepció i pràctica i com a condició necessària perquè un mateix actuï al món empresarial. La mateixa experiència corporal és el punt de partida de l’anàlisi cultural. Un cos és cultura.

Una vegada més, l’antropòleg Thomas Csordas reivindica partir de l’experiència corporal i la seva interrelació a la pràctica social. La idea d’embodiment entén el cos no com a objecte sinó com un verdader subjecte de sensacions i experiències, font constant de subjectivitat. La qüestió fonamental de l’Antropologia del Cos és explorar la manera com el cos es constitueix en una condició existencial de vida, les seves múltiples possibilitats de corporeïtat (embodiment) i com s’articulen en la cultura. Un cos viscut és experiència i acció.

Intensament, els cossos conviuen i coexisteixen en una mateixa cultura, l’empresarial. L’espai social compartit determina des de la cultura, el tipus de respecte que rebran aquestes persones durant les hores que lloguen o deixen el seu cos a l’empresa. M’estic referint al personal que atén el públic en empreses turístiques, el seu cos, el seu moviment i la seva indumentària.

Maliciosament, els uniformes exerceixen la doble funció de representar el personal com a membres d’una empresa, advertint-nos sobre el tipus de tasques que realitzen, en la mateixa mesura que anul·len la llibertat corporal de l’individu. Els uniformes parlen mentre es calla la persona. És un enfocament diferent a què exerceix el món de la moda sobre un cos. La moda potencia la bellesa corporal malgrat les excepcions mentre que els uniformes anul·len la bellesa, l’expressió, la personalitat, la individualitat, les experiències i les emocions. La gestió de costos i la falta de consideració cap als RRHH empitjoren la situació. El pitjor és la falta de conscienciació del problema per part de tots els actors que intervenen en la posada en escena d’un servei. És un aspecte més a sumar a la llarga llista de la insostenibilidad social. La innovació social intenta aportar solucions a aquest tipus de reflexions mitjançant la millora substancial de les necessitats del client intern. Per començar, és necessari imaginar el nostre horari laboral amb un uniforme i les possibles emocions que experimentaríem.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: