Enviat per: annasoliguer | gener 11, 2009

Política 2.0

Una de les línies de recerca del meu màster en Societat de la Informació i el Coneixement es centra en temes polítics. Els meus estudis de cibersocietat no podien estar al marge dels moviments socials i del descontentament generalitzat de la ciutadania. Mentre els partits polítics pertanyen a models del segle XIX que no responen a les necessitats socials actuals, la ciutadania, gràcies a les eines de comunicació que ens proporcionen les TIC, detecta necessitats comunes, s’uneix, crea grups, webs, blocs, canals a Youtube….estan imparables…

Política 2.0 és l’adhesió lliure a causes. Ja no ets de res ni de ningú. No et poden etiquetar perquè estas en constant evolució. Pots pensar com vulguis i en la línia que vulguis. Les ideologies i models del segle XX evolucionen en un món global més lliure i menys encorsetat on preval l’individu cooperant amb el grup sense perdre la seva autonomia i independència ideològica. On resideix la unió i el punt de trobada? En el descontentament i en l’activisme. Tants problemes per solucionar, tantes promeses incomplertes i tanta gent amb ganes d’avançar es troben a Facebook i altres punts d’Internet.

Fa un parell de dies, vaig rebre un mail de Ricard Espelt, convidant-me a unir-me al seu bloc The Plate is Hot. Hem estat comentant aquesta ciberacció que seguirem amb molt interès.

Iniciatives com aquesta i altres que es donen, per exemple a Catalunya, responen a moviments ciutadans que s’estableixen com a grups de pressió. Aquest estudiant de Telecos valencià pretén una revolució democràtica pacífica del sistema polític espanyol des de la Xarxa. No és un partit antisistema. Defensen la plurarquía.

El Partit de Internet és una iniciativa popular que pretén canviar la forma en la qual es fa política a Espanya. La idea és que cada ciutadà sigui propietari del seu vot. No és gens nou que la població està descontent amb els seus polítics, siguin del partit que siguin. Quan t’afilies a un partit ja no lluites per uns ideals econòmics i socials sinó que no et queda més remei que adaptar-te a les necessitats de la cúpula i els que són dins saben que el motiu que els va induir a adherir-se al partit, té molt poc que veure amb la realitat. Aquesta nova opció, presenta la possibilitat de delegar. Les bases són un punt de partida, modificant-se el text quan sigui necessari. Sens dubte, el partit és a Facebook. Aquí podeu visitar les seves bases. No existeix ideologia ni programa electoral. Apareix la figura de l’Interpartit que és una persona o agrupació que opini públicament sobre els temes que es discuteixen en el Congrés dels Diputats. Es vota per programari lliure.

Serà interessant observar la seva evolució. No m’ho penso perdre. Benvingudes totes les ciberinnovacions. M’encanta l’esperit lliure i políticament incorrecte de la cibersocietat!

Anuncis

Responses

  1. Hola Anna, no sabia res d’aquesta proposta. I la trobo força interessant. De fet els politics q tenim actualment són professionals que s’han dedicat a fer carrera dins els seus partits. A diferència dels Suarez, Pujol, Carrillo, González de inicis de la “nostra” democràcia. Personatges amb un interès per canviar les coses i que es van envoltar de gent amb ganes de fer i de contribuir. Però sense voler es van anar muntant unes megaestructures que només es poden mantenir mitjançant la jerarquització i un consum enorme de recursos que es dilapiden per la consecució de més vots per a no morir. Els polítics que ens han arribat no són més que estrategues dins els seus partits que han jugat les seves cartes per escalar on són.
    Passa amb tota agrupació humana que s’inicia en forma de societats, organitzacions, associacions, … Al principi tothom vol colaborar, es comporta proactivament i un bon lider amb les idees clares pot aconseguir els objectius proposats amb aparent facilitat. Però amb el temps, les tasques de cadascu dins el grup es van definint i la gent es va apalancant. Cadascú coneix molt bé la seva parcel.la i les comoditats que li aporta i la manera de protegir-la i el grup comença a perdre embranzida.
    Si que hem de fer alguna cosa per canviar d’estil polític. tots els que ens representen actualment no valen res. Només pensen en tirar-se els trastos els uns als altres i representen una manera de fer q no es troba en la societat. Tots van a la seva no hi ha una orientació cap a uns objectius comuns.
    M’informaré una mica més sobre aquest interpartit per poder opinar una mica més
    Salutacions
    Carlos Platz

  2. Hola Carles,

    Ho has explicat tan clar i bé que només em queda felicitar-te.

    Definitivament, necessitem innovar en aquest camp. No sé si aquesta proposta serà interessant perquè ja sé que algun partit s’hi ha posat per dintre per manipular. El cas és que es vagin fent coses noves i diferents.

    Nicolas Negroponte, guru de la Societat de la Informació diu que mitjançant la cibersocietat, totes aquestes estructures jeràrquiques deixaran de tenir sentit donada la seva ineficiència i ineficàcia. Ja es detecten accions en aquesta linia. Sobreviuran els polítics que donin suport a les accions a llarg plaç que volen dir les que creen riquesa col.lectiva, per les persones i el planeta. La gent ja no és tan ignorant i té més accés a la informació i al coneixement. També passa de les manipulacions dels mitjans de comunicació tradicionals.

    Les noves tendencies venen de la mà de l’adhesió lliure a causes i eliminar les fronteres físiques mitjançant el transnacionalisme.

    El cas és que malgrat això, encara es detecten estructures que funcionen però són nodes interconnectats que pertanyen a diferents agrupacions polítiques.

    Es una llàstima que la democracia estigui segretada per els propis polítics. Però no podem posar a tots al mateix sac doncs en conec personalment de molt eficients que miren per els interessos de Catalunya que no vol dir mirar per els interessos de uns quants sinó dels ciutadans (tots, immigrants inclosos) i del país. Valoro positivament als que fan accions en defensa del nostre país, de les polítiques socials i mediambientals. Són els que fan menys soroll però els més eficients.

    Cal però un canvi de mentalitat del votant i això vindrà de la ma de la cibersocietat quan descobreixin que per fer coses no calen subvencions ni adhesions a grups de poder a l’estil industrial.

    De moment nosaltres, anem estudiant i especialitzan-nos per introduir Catalunya a la Societat del Coneixement.

    Una abraçada
    Anna


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: