Enviat per: annasoliguer | febrer 17, 2009

Post Fordisme vs Fordisme

571213963_6ef223b762

El Turisme es un fenomen econòmic i social relativament recent a la Península Ibèrica. Va començar ja fa uns quanta anys i entre altres coses bones ens va ajudar a sortir de la dictadura a la que estava sotmesa el país i ens va permetre entrar a Europa. Des d’aleshores, han passat moltes coses. Unes han evolucionat i d’altres s’han estancat. Existeix però un moment que permet diferenciar les dues èpoques principals que separen aquest fenomen. Aquesta separació no respon a un moment temporal concret (malgrat que com a tal està datat) sinó que es una manera de fer turisme des de la planificació, la gestió, el consum i tot el que envolta aquest fenomen.

El Turisme Fordista es el que correspon als anys 60 fins als 80 però que a la realitat, a molts llocs, encara hi son immersos. Es caracteritza per la producció en massa dels bens que segueixen el mateix patró i per una economia d’escala amb una gran concentració industrial. En quant a la oferta ens trobem amb la reducció de costos, la estandardització dels productes, la poca competitivitat entre destinacions i la quantitat enfront la qualitat. La demanda es caracteritza per l’escàs nivell d’especialització, una demanda passiva i poc nivell d’exigència. La intermediació es defineix per el control dels TTOO, les estratègies empresarials independents i els mètodes de promoció i comercialització tradicionals.

El Turisme Postfordista es dona als anys 80 i continua avui en dia. Es caracteritza per la constant innovació i la gran competència que permet incrementar el pes de la demanda. La satisfacció no està directament vinculada a l’ús de bens i serveis sinó a l’anticipació i la imaginació del seu ús. Suposa una reacció dels consumidors contra l’oferta homogènia. Es desenvolupen noves practiques, noves maneres de fer i organitzar, nous escenaris, noves necessitats de la demanda, noves perspectives i nous espais. Consumidors més subtils i sofisticats. Ús del MKT per camuflar el caire industrialitzat i massificat dels productes. Es un turisme més autèntic, heterogeni, més fragmentat i menys estandarditzat.

Aquestes explicacions són molt resumides però introductòries i fàcilment comprensibles. Una de les característiques principals del turisme Postfordista es la introducció de la sostenibilitat o desenvolupament sostenible que integra tres vessants que son la medi ambiental, la econòmica i la social.

A modus generalitzat es parla del turisme fordista com el de l’ època franquista i el postfordista com el de la globalització (es va començar a moure als anys 80 encara que per molta gent és un fet recent). Es per això que ens hem de situar i fixar-nos en cada destinació i en cada producte turístic per saber a quin període classificatori estan a dia d’avui i reflexionar sobre el fet de per què es continuen donant suport a models obsolets que no contemplen criteris de sostenibilitat social en temps de globalització i de societat del coneixement.

Sense entrar en detalls, deixo la reflexió per què es profunditzi sobre si es necessari mantenir antigues estructures que pertanyen a la època industrial quan ja estem a la societat del coneixement que es caracteritza per altres dinàmiques que cerquen la sostenibilitat social que vol dir el benestar social general mitjançant un turisme ben planificat, ben gestionat, ben finançat i ben invertit amb un alt component de retorn social.

No es només una reflexió sinó una tendència de rigorosa actualitat als sectors intel·lectuals atès el moment històric que ens ha tocat viure.

Advertisements

Responses

  1. Si ho tenim perfectament clar a ciutats com Barcelona el que és el turisme post-fordista, aquesta previsió de tot en el mercat de fer calerons a partir dels turistes, que creiem que necessitaran més hotels, doncs clar els fem a costa dels equipaments o de la costa, o d’expulsar a veïns que hi vivien a l’edifici abans.

    Com a un exemple de cada en tenim, l’hotel del Palau de la música, per al qual el barri es queda sense un equipament escola, i a més inventa una nova categoria de sol, no existent fins ara. L’hotel Vela que vulnera la llei de costes i a més fa que de l’erari públic es pagui un pont per a que els turistes hi arribin més ràpid que ja se sap que el Pg/ Joan de Borbó pot ser molt lent si estàs molt cansat i vols arribar a l’habitació. I l’Hotel de magdalenes el qual es fa a partir de l’expulsió dels veïns que hi vivien abans i amb fraus i mentides en la paperassa per tal d’aconseguir la llicència.

    Així doncs, a cada nova previsió, una nova expulsió de comerç de proximitat, equipament, veïns, entorn socio-cultural, …

  2. Hola Victor,

    Tens tanta raó…La singularitat i autenticitat de Barcelona s’està perdent. Fa pocs dies passejava per El Raval i em feia molta llàstima veure com fan mobbing urbà als habitants més desfavorits.

    Els hotels de ciutat són les fàbriques del segle XXI. Es increible assistir a la destrucció d’espais per substituir-los per no espais. No llocs. Llocs de transició que no estan integrats al teixit social de la ciutat sinó que són assentaments insostenibles, ficticis i invasius del territori.

    Les persones, cada vegada conten menys. Ara, lo important són els clients. Conec molts ciutadans de BCN que s’han exiliat a altres indrets de Catalunya perquè la seva ciutat, ha deixat de ser la seva ciutat.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: