Des del meu bloc us convido a unir-vos a la campanya de l’ONG Acción Contra el Hambre.
L’objectiu de la campanya és demanar a Al Gore que protagonitzi un documental i utilitzi així tot el seu poder mediàtic per cridar l’atenció sobre aquest drama, com ja va aconseguir amb el canvi climàtic. Belen Rueda, Santiago Segura o Fernando Colomo són tres de les cares conegudes que recolzen ja aquesta campanya.

Per saber-ne més o veure el tràiler, punxa en www.pideseloaalgore.org

Si necessiteu més informació podeu visitar el bloc d’un amic meu: Jesús Manzano

Estic convençuda que molts hotels i restaurants podrien col·laborar transmetent el missatge als seus clients i empleats. Com fer-ho?

– RESTAURANTS: a la pissarra del menú, al costat de les postres, escriure la web d’Acción Contra el Hambre i més concretament la de la petició a Al Gore. A la carta, es pot posar també un apartat. Al cim de la taula, deixar una petita fotocopia o quan es presenta el compte al client.
– HOTELS: a la Recepció, a les habitacions, als plafons d’informació general, als serveis de les zones nobles.

Ja veureu quina manera més fàcil de fidelitzar al client…Us sorprendrà…

Aquesta és una petita acció sostenible, social i humanitària per als que pensen que col·laborar no és un tema de RSC o que incideix negativament en la gestió de costos.

Hotels i restaurants són alguns dels negocis on es tira més menjar. Milions de persones, passen gana.

Col·laboraràs o passaràs?

Passa-ho….

L’any 1990, Tim Berners-Lee va idear la World Wide Web. Va crear el primer navegador web i el primer servidor web amb l’objectiu de crear una xarxa de continguts de format digital perquè fos compartit, mitjançant la combinació de l’hipertext i internet.

Va fundar el World Wide Web Consortium al Laboratori de Ciències de la Computació de l’Institut Tecnològic de Massachussets MIT on s’encarrega de difondre i coordinar estàndards i recomanacions per garantir i mantenir la qualitat de la web. Es caracteritza per utilitzar eines i estàndards oberts i lliures. Des de WWW Consortium continua promocionant la seva visió del WWW com a força per incentivar el canvi social i la creativitat de l’individu.

Va escriure Weaving the Web, on analitza el passat, present i futur de la web.

M’encanta Tim perquè representa el vertader esperit de la xarxa: lliuri, obert, contra el control, social, innovador, coneixement.…Ha apropat el coneixement a la població, ha ampliat el nostre món social, ha permès a molts guanyar molts diners i en general, tots gaudim d’una major qualitat de vida gràcies a les seves innovacions.

La xarxa, serveix per a molt més que vendre, fer MKT i controlar les persones i la informació. La xarxa és la resposta descontrolada davant del control imposat des dels poders. Comunicació i comerç global al servei de totes les persones.

Em preocupa veure que al sector turístic, només es contempla la innovació des del vessant tecnològic i del MKT. Això és perquè pensen a curt termini, buscant solucions màgiques. Aquesta, no és la clau de la xarxa ni de la innovació. Utilitzar així les tecnologies és gairebé com els que fan servir l’ordinador com si fos una màquina d’escriure. Estan desaprofitant moltes oportunitats. Si miren a llarg termini, les veuran.

Tim Berners-Lee, ens ha donat ales.

Fa uns dies, a Turiscopia, van publicar la notícia del documental de Marc Almodovar, BCN Thematic Park que avui aprofito per compartir amb tots vosaltres. Aquest matí, des del curs que coordino a la Universitat Oberta de Catalunya per a la ONG Turisme Just, el consultor Jordi Gascón, d’Acció per a un Turisme Responsable, ho ha recordat als nostres estudiants de Catalunya, d’Espanya i d’Amèrica Llatina.

Aquesta situació no solament es dóna a Barcelona sinó que es generalitza al sector de sol i platja i s’estén al de neu. La insostenibilitat social que amaga el Turisme és desastrosa. Com diu el portaveu de CCOO, els 800 euros que es cobren per habitació, haurien de servir perquè els treballadors visquessin dignament. On és la societat del benestar? Per què un sector que ben planificat, controlat i regulat hauria de servir per crear riquesa col·lectiva i posicionar la ciutat de Barcelona i la marca Catalunya en la indústria capdavantera, sostenible, ètica i social, es redueix a un nyap neoconservador que funciona a curt termini, creant riquesa només per a uns quants i restant qualitat de vida a un destí? Som a Catalunya, som a Europa? On som? Al primer món o això funciona igual que un país en vies de desenvolupament? Qui regula el Turisme?

Són moltes les preguntes i poc clares les respostes. La resposta, una vegada més, està en el consum responsable. És necessari, quan comprem un producte turístic de ciutat, de negocis, de congressos, saber a qui li estem regalant els diners. La feina és cada vegada més precària i la dignitat de les persones està sent trepitjada per un aparador de luxe que no respon a la realitat social d’una ciutat que cada vegada s’està allunyant més com a destí turístic sostenible i responsable.

Deixo a l’aire les preguntes però sobretot, les accions que cada un de nosaltres pot fer com a consumidors i ciutadans. Si algú s’anima a exposar experiències negatives durant els seus viatges, aquí teniu un canal per a les vostres queixes i denúncies.

En col·laboració amb altres blocaires, m’afegeixo a la campanya del dia 20 de novembre: DIA UNIVERSAL DEL NEN.
Aquest és un problema que afecta el sector turístic, especialment a determinades zones geogràfiques del planeta. Per explicar-ho més clarament, els pedòfils i consumidors de pornografia i turisme infantil són persones respectables del primer món. La seva motivació en el viatge és principalment sexual, usant les infraestructures del sector turístic. Això és: agències de viatges, mitjans de transport, restauració i hotels. Com que des dels països en vies de desenvolupament és poc el que es pot fer perquè les mateixes famílies, per garantir la seva subsistència, indueixen els menors a entrar en el joc de la pornografia i la prostitució, és des del que se suposa que són els països civilitzats, on ens hem de mobilitzar amb el suport dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

Des d’aquest bloc i els de la resta de la comunitat, es convida a la cibersocietat a lluitar per penalitzar la pornografia i la prostitució de menors.

A veure si us aneu afegint a la campanya.

No fa gaire he tingut que fer un estudi sobre un parc natural a la Comunitat Valenciana on m’he hagut de centrar en descobrir les possibilitats de crear producte turístic des del punt de vista de la planificació amb l’objectiu de donar informació a un ajuntament per prendre decisions que tenen com a finalitat decidir si tenen prou potencial per endinsar-se a la indústria turística o mantenir-se al marge.

Com més estudio més clar tinc que el turisme és com una plaga que s’exten de manera silenciosa. Es com l’ombra del vent. Allà on se li obra la porta per donar-li entrada, passa per quedar-se, arrasant amb part del que troba i imposant la seva textura de cobdícia i sòlid fonament econòmic, mancat d’aroma social.

El poblet té només 100 habitants que viuen al cim d’un turó, gaudint d’una gran bellesa paisatgística i tranquil·litat. Es troba al vell mig d’un entorn ecològicament ric, ple de recursos històrics i culturals malgrat que tenen una especificiat i singularitat mitjana, tirant a baixa.

Pensar que el que pugui arribar a deixar escrit en un paper per presentar a un ajuntament pot acabar amb la qualitat de vida d’aquestes persones fa que em senti malament i una vegada més, em faci preguntes i reflexions….

Cada dia tinc més clar que turisme SÍ però Turisme Responsable. Això vol dir que la nova era del turisme s’ha de fonamentar en una visió absolutament post-fordista.

Quan escolto als grans innovadors de la Societat del Coneixement com Timothy Berners-Lee al seu discurs d’investidura com a Doctor Honoris Causa a la UOC, pare de la World Wide Web i a Marc Zuckerberg, creador de Facebook, detecto que coincideixen en els seus objectius globals. Els objectius de les innovacions han de ser la millora de la qualitat de vida global.

El mateix ha de succeir amb el Turisme. El turisme requereix molta planificació i és per això que la meva proposta d’acció del cas concret esmentat anteriorment serà de productes intangibles, sostenibles i responsables. Sincerament, no puc concebre el turisme d’un altra manera que no sigui innovador, sostenible i responsable. Traduït significa que el benefici ha de ser social, global i els impactes negatius han de ser mínims. La resta, són nyaps. Es per això que considero que no només hem d’avançar cap un consum de productes turístics responsables sinó que fins i tot, s’hauria d’establir la figura de l’objector de consciència turística, establert a cada un dels nivells de la cadena de valor.

Us imagineu un turisme i una planificació turística amb conscienciació ètica al primer món?

Com que tinc un bloc de Innovació, és un plaer poder escriure aquest post.

Volia comentar-vos que fa uns dies, concretament, el dijous 25/09/08, vaig tenir la sort de poder assistir a Barcelona, al sopar col·loqui de Miguel Sáenz de Viguera sobre Educació per a la Innovació, organitzada per El Cercle per al Coneixement

Miguel Sáenz de Viguera va començar parlant-nos sobre Innobasque, tot un referent al món de la innovació i les intel·ligents relacions win-win del govern basc amb el món empresarial.

Durant els postres, va exposar part dels seus coneixements referents a Educació i Innovació. De tot l’exposat, em quedo amb les següents idees:

– Gestionar el canvi és el repte.
– Formació contínua: postgraus i masters són el present i el futur.
– La clau: líders amb idees i una societat formada.
– Eines: treball en xarxa, cooperació, gestió de la informació i del coneixement.
– Insígnies: passió i voluntat.

De la mateixa manera, ens va exposar les línies d’acció d’Innobasque en Innovació Social, deixant clar que aquest és un dels aspectes més importants en el camp de la Innovació.

Us deixo la reflexió de com aconseguir aplicar la Innovació Social a l’Educació, la Recerca, el Finançament perquè la aneu madurant…

Quin dubte cap que a les empreses turístiques treballen alguns professionals i molts empleats. El que no ens queda tan clar és el que tenen en comú. Són persones. Cada una d’elles és un individu posseïdor d’un cos que li pertany. Dins d’aquest context i per entendre la realitat social i cultural del món de l’empresa, situem el cos dins de la reflexió social i antropològica com a nus d’estructura i acció. El cos de cada empleat entra en la fase d’Embodiment o Corporeïtat. Això significa que s’entén el cos com a generador de cultura, com camp de percepció i pràctica i com a condició necessària perquè un mateix actuï al món empresarial. La mateixa experiència corporal és el punt de partida de l’anàlisi cultural. Un cos és cultura.

Una vegada més, l’antropòleg Thomas Csordas reivindica partir de l’experiència corporal i la seva interrelació a la pràctica social. La idea d’embodiment entén el cos no com a objecte sinó com un verdader subjecte de sensacions i experiències, font constant de subjectivitat. La qüestió fonamental de l’Antropologia del Cos és explorar la manera com el cos es constitueix en una condició existencial de vida, les seves múltiples possibilitats de corporeïtat (embodiment) i com s’articulen en la cultura. Un cos viscut és experiència i acció.

Intensament, els cossos conviuen i coexisteixen en una mateixa cultura, l’empresarial. L’espai social compartit determina des de la cultura, el tipus de respecte que rebran aquestes persones durant les hores que lloguen o deixen el seu cos a l’empresa. M’estic referint al personal que atén el públic en empreses turístiques, el seu cos, el seu moviment i la seva indumentària.

Maliciosament, els uniformes exerceixen la doble funció de representar el personal com a membres d’una empresa, advertint-nos sobre el tipus de tasques que realitzen, en la mateixa mesura que anul·len la llibertat corporal de l’individu. Els uniformes parlen mentre es calla la persona. És un enfocament diferent a què exerceix el món de la moda sobre un cos. La moda potencia la bellesa corporal malgrat les excepcions mentre que els uniformes anul·len la bellesa, l’expressió, la personalitat, la individualitat, les experiències i les emocions. La gestió de costos i la falta de consideració cap als RRHH empitjoren la situació. El pitjor és la falta de conscienciació del problema per part de tots els actors que intervenen en la posada en escena d’un servei. És un aspecte més a sumar a la llarga llista de la insostenibilidad social. La innovació social intenta aportar solucions a aquest tipus de reflexions mitjançant la millora substancial de les necessitats del client intern. Per començar, és necessari imaginar el nostre horari laboral amb un uniforme i les possibles emocions que experimentaríem.

L’aprofitament de sinergies no té límit. Sempre m’he preguntat com era possible que a un càmping se li atorgui la denominació d’ecològic quan s’accedeix amb un vehicle contaminant. Es una incongruència doncs l’enfocament sostenible no es bastant intens com per catalogar-lo com a tal. El fet d’unir un mitjà de transport amb l’allotjament m’ha semblat sempre una bona idea que cal millorar en la cerca constant de l’estalvi de recursos.
La millor opció que conec i la que més m’agrada és la Verdier Solar Power. Es l’actualització de l’original Westfalia, símbol de la cultura hippy. Aquesta furgoneta forma part de la cultura Greening amb els seus rituals. La filosofia és la d’utilitzar energies green i ser autosuficient, sempre al costat de la tecnologia i al servei de la natura. El motor és híbrid (fuel, dièsel) + electricitat. Les emissions de CO2 estan controlades a 160 g/ km. Té GPS i connexió internet wireless. Plaques solars. La simplicitat del disseny i l’orientació a la natura acompleix els principals requisits ecoturístics encara que la tecnologia és molt present. Accés a internet tot el temps i reciclatge. Porta un sistema d’intel·ligència de pannells solars anomenat SUN TRACKER que fa possible proveir-se d’electricitat quan el vehicle és aturat. A bord, hi ha un ordinador i un GPS que calculen la posició òptima per generar energia. El sistema de cuina fa que es desplaci aquesta i tant se’n pot cuinar a dins de com fora del vehicle.

Es la millor opció per anar a visitar el Tritó del Montseny, per accedir als parcs naturals i per anar de càmping.

Networking és la nostra xarxa de contactes. És el salt del món virtual al món presencial. Es realitza com a filosofia de vida integrada a les accions diàries mitjançant connectors que són persones que faciliten que fem nous contactes per a negocis i vida social. Es tracta de construir i mantenir relacions personals a llarg termini dins de l’enfocament win-win. Es centra en les persones.

El Networking és un factor tan consubstancial a la societat del coneixement que qui no l’hagi integrat a les seves accions diàries, està totalment out. Alguns mitjans de transports capdavanters, coneixedors de la seva importància, de les noves tendències i veritables estudiosos de les necessitats dels clients, ofereixen aquest servei en els seus viatges. Aquesta innovació incremental de base tecnològica en mitjans de transport, pot ser un servei de pagament o gratis.

A Triplife ofereixen serveis de Networking en les rutes de Washington D.C., New York City, Los Angeles, Chicago, London, Boston, San Francisco i Dallas. És a dir, rutes de turisme de negocis. Tens accés per trobar gent que t’interessa en els teus vols, als hotels i als restaurants. Intercanviar idees, informació, coneixement i compartir somriures i bons moments. Fer millor la teva feina, liderar empreses, gestionar el coneixement, augmentar el teu capital relacional i aconseguir que la vida professional sigui més enriquidora coneixent els que estan en la teva mateixa ona. Finalitat? Contactar per a negocis i conèixer persones. . Allò de portar una vida professional avorrida, s’està acabant. Creativitat, tecnologia i innovació al poder. Vols, hotels i estades avorrides? ¡ ¡ Ja no!!!

Però no fa falta anar a USA per enriquir-nos perquè a França ens ho posen encara millor. El TGV ofereix serveis per contactar entre viatgers. Gratis. Autèntiques xarxes socials vives en el mateix moment i espai del trajecte. És una innovació de les denominades Avantatges Còmodes. Sabeu el que són? En un proper post us explicaré els tipus d’innovacions segons el moment i lloc de producció i consum.

Sens dubte, una manera millor de viatjar i gestionar el nostre temps durant els trajectes. És molt enriquidor. Se m’ocorre que es podria aplicar als vols transoceànics amb la finalitat d’entretenir al passatge. Es pot perfectament aplicar al lleure. És només una idea per a qui la vulgui recollir ja que aquest és l’esperit de la innovació: difondra-la perquè es retroalimenti.

Fa temps que la primera agència de viatges virtual on line em té fascinada.

El món virtual és immensament ric. Crear una agència de viatges arran d’un ciberproducte és brutal. M’agrada perquè els teus viatges emeten mínims en CO2 i no destrueixen el territori.

Synthravels és fascinant. És un país sense geografia on els paisatges són un estat de l’ànima, formant un teatre en la ment. Els viatgers pensen i busquen més enllà ja que la nova frontera dels viatges és fora del nostre món. On és? A la geografia invisible del ciberespai. Un món d’experiències i sensacions.

Els mons virtuals són llocs de síntesi on es barreja tot i tots. Pots viatjar en el temps i en l’espai. L’experiència de viatjar a un món virtual és fascinadora. Pots descobrir extraordinaris llocs per visitar, paisatges exòtics d’arquitectura surrealista, mars de píxels fantasmals i arquitectura orgànica que oculta avatars clandestins.

Synthravels és un majorista de viatges que ofereix diferents tipus de visites guiades. Ofereix una completa guia de serveis per viatjar a mons virtuals. Els viatges i els destins els tria el personal de Synthravels. Són programadors, arquitectes i experimentats jugadors de vídeo. Per viatjar només necessites tenir el programa del món virtual instal·lat al PC i tenir llest un avatar. Seleccionar una data i una hora. En accedir, un grup d’experimentats guies turístics t’acompanyen. La idea sorgeix de Mario Gerosa, periodista especialitzat en viatges.

Però la reflexió va més enllà. Actualment ens trobem davant de la realitat que l’oferta busca eliminar la intermediació tant en el transport com a l’allotjament. Aquesta agència de viatges és intermediació pura i dura. Ha aconseguit controlar i eliminar l’oferta. Ella decideix tot. És només una idea per a la reflexió. Estic segura que algun cap creatiu i innovador l’entendrà i la sabrà aplicar el món presencial.