Objectors de Consciència Turística

No fa gaire he tingut que fer un estudi sobre un parc natural a la Comunitat Valenciana on m’he hagut de centrar en descobrir les possibilitats de crear producte turístic des del punt de vista de la planificació amb l’objectiu de donar informació a un ajuntament per prendre decisions que tenen com a finalitat decidir si tenen prou potencial per endinsar-se a la indústria turística o mantenir-se al marge.

Com més estudio més clar tinc que el turisme és com una plaga que s’exten de manera silenciosa. Es com l’ombra del vent. Allà on se li obra la porta per donar-li entrada, passa per quedar-se, arrasant amb part del que troba i imposant la seva textura de cobdícia i sòlid fonament econòmic, mancat d’aroma social.

El poblet té només 100 habitants que viuen al cim d’un turó, gaudint d’una gran bellesa paisatgística i tranquil·litat. Es troba al vell mig d’un entorn ecològicament ric, ple de recursos històrics i culturals malgrat que tenen una especificiat i singularitat mitjana, tirant a baixa.

Pensar que el que pugui arribar a deixar escrit en un paper per presentar a un ajuntament pot acabar amb la qualitat de vida d’aquestes persones fa que em senti malament i una vegada més, em faci preguntes i reflexions….

Cada dia tinc més clar que turisme SÍ però Turisme Responsable. Això vol dir que la nova era del turisme s’ha de fonamentar en una visió absolutament post-fordista.

Quan escolto als grans innovadors de la Societat del Coneixement com Timothy Berners-Lee al seu discurs d’investidura com a Doctor Honoris Causa a la UOC, pare de la World Wide Web i a Marc Zuckerberg, creador de Facebook, detecto que coincideixen en els seus objectius globals. Els objectius de les innovacions han de ser la millora de la qualitat de vida global.

El mateix ha de succeir amb el Turisme. El turisme requereix molta planificació i és per això que la meva proposta d’acció del cas concret esmentat anteriorment serà de productes intangibles, sostenibles i responsables. Sincerament, no puc concebre el turisme d’un altra manera que no sigui innovador, sostenible i responsable. Traduït significa que el benefici ha de ser social, global i els impactes negatius han de ser mínims. La resta, són nyaps. Es per això que considero que no només hem d’avançar cap un consum de productes turístics responsables sinó que fins i tot, s’hauria d’establir la figura de l’objector de consciència turística, establert a cada un dels nivells de la cadena de valor.

Us imagineu un turisme i una planificació turística amb conscienciació ètica al primer món?